«Una font nova del Tirant lo Blanc»
Autor Butinyà, Júlia
Título Una font nova del Tirant lo Blanc
Título revista/libro Revista de Filología Románica
Año 1990
Volumen 7
Páginas 191-196
Resumen
El cap. XXVIII del Tirant presenta una frase que es pot llegir gairebé literalment al cap. I de la Tragédia de Lançalot de mossèn Gras. L'autora exclou tota possibilitat d'influència mútua entre les dues obres i postula una traducció catalana de la Mort Artu com a font comuna, comptant també que aquesta novel·la francesa és a la base de La Faula de Guillem de Torroella (obra, d'altra banda, usada a l'interior del Tirant). Aquesta complexa intertextualitat porta Júlia Butinyà a apuntar algunes reflexions literàries sobre la possible influència del catastrofisme de la Mort Artu sobre l'economia narrativa del Tirant i particularment sobre el seu final. Per una banda, totes dues obres ens descriuen la liquidació d'un mite cavalleresc amb la desaparició física dels protagonistes principals; per l'altra, Martorell introdueix una bona dosi d'ironia quan transforma l'adulteri de Ginebra i Lancelot, un pecat capaç de desencadenar la destrucció del món artúric
![]()
