«Ius ad bellum en el Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis»
Autor Viera, David J.
Título Ius ad bellum en el Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis
Otros autores Philip D. Rasico - Curt Wittlin
Título revista/libro Actes del Cinquè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Tampa - St. Augustine, 1987)
Ciudad Barcelona
Editorial North American Catalan Society / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Año 1988
Páginas 135-142
Resumen
Estudi amb bibliografia sobre les fonts i desenvolupament del ius ad bellum o dret de fer la guerra justa, comentada en els caps. 180-184, 414-418 i 652-655 (sobre la pau), però esp. caps. 655-658 del Dotzè de Crestià de Francesc Eiximenis. «El ius ad bellum té el seu origen en sant Agustí, Contra Faustum Manichaeum, XXII, 74-75, que Eiximenis cita al capítol 655», base indispensable de l'article. «El segle VI sant Isidor Continuà la creença d'Agustí que només un sobirà (el de la República de Ciceró i de la lex romana) podia declarar la guerra (Etymologiae, XVIII, i)» o bé l'Esglesia Catòlica, segons sant Ramon de Penyafort, Summa, II, cap. V, 17-18. Sant Tomàs d'Aquino, ST, 2a 2ae, 4, és poc clar segons Viera. Davant el desacord jurídic «dels segles XIII i XIV», Eiximenis parteix de Gracià, causa XX, cànon IV, per afirmar que l'autoritat legítima de fer la guerra justa recau en el papa i després en les corts i governs de les ciutats, i en segon lloc
