«Lógica y monadología. Algunos aspectos de la herencia luliana en G. Bruno y G. W. Leibniz»
Autor Vega Esquerra, Amador
Título Lógica y monadología. Algunos aspectos de la herencia luliana en G. Bruno y G. W. Leibniz
Título revista/libro Estudios Lulianos
Año 1989
Volumen 29
Fascículo 1
Páginas 59-75
Resumen
La tradició retòrica ciceroniana, usada a l'Edat Mitjana com a procediment per a memoritzar virtuts i vicis, va esdevenir en les disputes humanístiques relacionades amb la retòrica, el punt de convergència entre dos requeriments: la reforma de la lògica escolàstico-aristotèlica i la recerca d'un nou mètode d'investigació. L'herència lul·liana de Bruno i de Leibniz se centra a l'entorn d'una reforma del coneixement que conduïa els continguts de la sensibilitat cap al pla de la imaginació amb la qual cosa emergia una teoria de la imatge en un context fortament neoplatònic. Tant Bruno com Leibniz, cada un des del punt de vista de les seves necessitats, prenien en consideració l'Art de Llull no solament com un instrument amb els seus mètodes lògico-combinatoris, sinó més aviat com una clau epistemològica cap a una visió del món nova, completa i unitària
