«La narració en primera persona en els segles XIV i XV: Notes per a una reavaluació crítica»
Autor Pacheco-Ransanz, Arseni
Título La narració en primera persona en els segles XIV i XV: Notes per a una reavaluació crítica
Otros autores Philip D. Rasico - Curt Wittlin
Título revista/libro Actes del Cinquè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Tampa - St. Augustine, 1987)
Ciudad Barcelona
Editorial North American Catalan Society / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Año 1988
Páginas 99-110
Resumen
L'autor planteja el problema teòric de la narrativa en primera persona a l'Edat Mitjana, ajudat per una bibliografia especialitzada (el treball clàssic de Spitzer, l'aplicació de Rico al Libro de Buen Amor i també un treball de Vance de 1978) que situa la qüestió, en última instància, en el terreny de la filosofia. Si la ficció autobiogràfica és garantia de credibilitat, aquesta credibilitat caldrà entendre la fonamentada en un determinat concepte de «realitat». L'escolàstica al XIII situa la realitat en els conceptes universals; més tard aquestes concepcions fan crisis a partir de Duns Scoto i d'Ockham. D'aquí que es pugui rastrejar tot un entramat de matisos epistemològics en l'ús d'una primera persona que privilegia l'individu en la literatura produïda al pas del XIV al XV. Des d'un «jo poètic» que representa emblemàticament l'ànima humana, a un «jo empíric» que acaba fent sentit a l'interior de textos que posen en primer terme
