«El medó "aiguamel" d'Eiximenis»
Autor Colón Domènech, Germà
Título El medó "aiguamel" d'Eiximenis
Título revista/libro Miscel·lània Joan Gili
Ciudad Barcelona
Editorial Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Año 1988
Páginas 199-203
Resumen
Comentari filològic de medó. El terme medó, que es troba en el Terç del Chrestià de Francesc Eiximenis, té un origen escrit documentat en el llatí medieval, tal com exemplifica Colon a la p. 201, equivalent al modern «aiguamel» o «hidromel» catalans, beguda fermentada obtinguda d'aigua i mel «particularment presa a Anglaterra, països germànics i eslaus». Colon parteix de Du Cange, Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis. Addueix sant Isidor, Etymologiae, XX, 3, 13, i els glossaris del Comprehensorium de Johannes de Janua (Ms. 568 de la BdC) i el glossari d'Huguccione. També es troba a l'Universal vocabulario d'Alonso de Palencia (Sevilla 1490, f. CCLXXII). Relaciona en el punt 4 de l'article de medó amb mots paral·lels de grans llengües mundials i, en el 5, de cara a l'accentuació diacrítica, el compara amb el francès mitjà medon i l'italià antic medóne (Olivier de Serres), segons Salvatore Battaglia, Grande dizionario della lingua italiana
