«Eliseu (Tirant lo Blanc) a l'espill de Lucrecia (la Celestina): retrat de la donzella com a còmplice fidel de l'amor secret»
Autor Beltrán, Rafael
Título Eliseu (Tirant lo Blanc) a l'espill de Lucrecia (la Celestina): retrat de la donzella com a còmplice fidel de l'amor secret
Otros autores Antoni Ferrando - Albert Hauf
Título revista/libro Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura
Ciudad Barcelona
Editorial Departament de Filologia Catalana - Univ. de València, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Año 1989
Volumen I
Páginas 95-124
Resumen
Les criades còmplices de les dues obres (Eliseu còmplice de l'emperadriu, i Lucrecia de Melibea) comparteixen alguns trets amb l'ancilla ovidiana a través de la comèdia llatina i la comèdia humanística. Deixant de banda la possibilitat que Rojas hagués conegut el Tirant, la comparació de l'actuació del personatge d'Eliseu en relació a Celestina i Melibea mostra tot de trets comuns, fins al punt que l'evolució del personatge de Lucrecia al llarg de la Celestina ajuda a entendre les raons dels canvis operats en el d'Eliseu. Concretament, en tots dos casos hi ha el trànsit de la immaduresa i l'infantilisme (veg. a pp. 104-106 els comentaris sobre els «sortilegis» d'Eliseu) a una maduresa còmplice que comporta el descobriment de l'amor i de la sexualitat. Si en el cas de Lucrecia aquest canvi es produeix fonamentalment observant les relacions de Melibea i Calisto -i això ens porta, pel que fa al Tirant, al personatge de Plaerdemavida i el seu somni fingit
